“Temps era temps que hi havia colles sardanistes
infantils..... “
Aquesta
estadística, extreta de dades publicades per la UCS, de la quantitat de colles
infantils i juvenils en diferents anys, és prou aclaridora sobre la davallada
de colles dels darrers anys:
1989
|
1999
|
2002
|
2005
|
2008
|
2010
|
|
Colles
Infantils
|
48
|
19
|
20
|
8
|
9
|
17
|
Colles
juvenils
|
31
|
21
|
13
|
9
|
12
|
7
|
Total
|
79
|
40
|
33
|
17
|
21
|
24
|
Un
titular d’El Periódico (17 juliol 2005) ja ho deia fa 7 anys. “Males hores per
la sardana. La Unió de Colles Sardanistes es queixa de la falta de joves. De
les 500 colles que competien el 1992, ara només en queden 105”. Aquesta
davallada de la sardana-competició, en altres èpoques reducte del sardanisme
jove, s’ha emportat per davant moltes colles, fins i tot aquelles que
potenciaven l’estructura de grup (“la pedrera”) o el grup ha quedat reduït a
una colla: Roure, Nostra Ensenya, Oreig,
Mataró, Igualada, Esparreguera, Figueres, Valls, Manresa, Granollers, Cardedeu,
Manlleu, Calella, Sitges, ...... Aliances com la colla Anhel (Esparreguera -
Tordera) anys enrere eren impensables. El darrer campionat de Catalunya, 2011,
només comptava amb 3 colles infantils, 6 de juvenils i 10 de grans, les
mateixes xifres que al 2012.
 |
| Concurs de Palamós 2012 / Imatge: Enric Capdevila |
Aquesta
manera de fer es va implantar sobretot a partir de finals dels 70 i primers 80.
En alguns llocs, era la seva única possibilitat de subsistència atès que no
podien esperar que els hi vinguessin dansaires d’altres colles de la seva
localitat simplement perquè aquestes no existien. Aquesta política de crear
escola, fent un símil futbolístic ara tant de moda de la filosofia Barça de la
Masia, ha estat impulsada per iniciativa pròpia d’alguns grups sense, però, cap
altre recolzament.
Fa quasi
deu anys (30-10-2002), al Foro de la web de la UCS podíem llegir el següent:
“Molts cops tinc la
sensació que agrupacions com la Tarragona Dansa, amb colles de diferents
categories, que dediquem molt de temps i recursos a cuidar la pedrera, anem
contracorrent i ho fem massa sols.
No tan sols perquè no
tenim recolzament municipal, ni de la Generalitat, Diputació, etc ..(...) sinó
que fins i tot diríem que no tenim _no només nosaltres, cap dels grups de
colles en la nostra situació_, el recolzament que caldria per part de la UCS,
la primera interessada en que aquest model tiri endavant i que les nostres
experiències es puguin exportar”.
I a
continuació convidava a altres entitats amb problemàtics similars a establir un
diàleg per trobar solucions i fer-les arribar a la UCS.
Els
grups Maig, Tarragona Dansa, Torroella, Banyoles, Riallera, Mirant al cel,
colles de Cassà de la Selva, Amunt i Crits, Galzeran (Rubí), Grup sardanista
Montserrat, de Lleida, i potser algun altre en menor grau, segueixen treballant
en aquesta línia de fer pedrera, encara que sigui a empentes i rodolons. Les 8
colles alevines presents al seu únic concurs del Campionat de Catalunya a
Valls, són la nota més positiva en aquest desesperançador panorama i sense ser
cap assegurança, _millor això que res_,
per a ampliar la nòmina de colles infantils i que després passin a
juvenils a mig termini.
De les
10 colles grans del Campionat de Catalunya , Mare Nostrum i Violetes segueixen
sense la seva tradicional política de no tenir pedrera. Encís i Blanca Espurna
tampoc en tenen tot i que anys enrere sí, i les altres 6 totes tenen estructura
de grup: Maig, Tarragona Dansa, Mans Amigues, Mirant al cel, Riallera i Dolç
infern.
 |
| Concurs de Les Borges Blanques 2012 / Imatge: Marc Rovira |
Ara més
que mai, amb un sardanisme de colla afeblit i que passa per moments difícils,
la petició de la Tarragona Dansa del 2002, és fa més necessària que mai.
Deixem-nos estar de donar la culpa als polítics i mitjans de comunicació. Està
demostrat que és una via morta. I, menys dedicar-nos solament a mirar enrere
per només rememorar aquells concursos de
Manresa amb més de 100 colles o les repesques i accessos als Bàsic de tantes
colles que hi havia, i de quan es demanaven les llistes de dansaires inscrits i
els seus DNI. Tot això és història. Si a sobre, hi afegim una situació de crisi
econòmica que no se li veu sortida a curt i mig termini, el panorama per a
impulsar mesures immediates per a trobar noves i imaginatives propostes per a
injectar saba nova al sardanisme, és incert i preocupant.
Però és
que no se si podem esperar gaire més. Força gent ha entrat al món de la sardana
per la via de la colla sardanista. Si aquesta via segueix tant taponada com a
l’actualitat, la pervivència de la
sardana-dansa a un termini potser no
tant llarg, està sèriament compromèsa.
La
fórmula màgica, la recepta única, no existeix. Només val el treball de la
formigueta com el Muda’t (Tarragona), No giris cua (Vic), El Corte Inglés
(Barcelona) per citar-ne solament 3 dels molts esforços que es fan arreu del
país en el terreny de l’ensenyament i divulgació de la sardana als més joves.
Estendre i ampliar aquests projectes sembla la única solució però el problema,
la pregunta del milió, és com fer-ho. Pel que fa a les colles, mantenir i
potenciar l’estructura de grup em sembla indispensable, i això passa,
òbviament, per a resoldre un vell problema: com fer atractiva la sardana als
més petits?.
JAUME NONELL JUNCOSA, va néixer a Sabadell (Vallès Occidental) el 9 de febrer de 1951.
Es llicenciat en Ciències Econòmiques i treballa, des del 1975, en una empresa informàtica com a cap de projecte, analista i analista-programador en àrees de gestió d’empresa.
En Jaume va començar a ballar a la colla Espigues Daurades (1969) i Roselles i Espigues (1969-1970) per passar a la Bell Punteig (1971-1975), sempre amb la que seria la seva esposa, Paquita Fontcuberta.
Entrenador del grup de colles de l’Agrupació Sardanista Continuïtat, de Torroella de Montgrí, entre elles la Llavor del Montgrí, (1987-1995 i del 2002 fins ara).
Fundador de les colles infantils Estrep i Esquitx, de Sabadell Sardanista (1997-1998)
Entrenador de les colles veteranes Sabadell i Arraona (2008- 2012)
El "cas" de les sardanes revesses
Taragona
L’article és l’editorial del programa Un dos i seguit, emès el passat 20 d'abril per Tarragona Ràdio. Aquest programa s'emet els divendres a partir de dos quarts de nou del vespre, amb repeticions els dissabtes a les 12 del migdia i els diumenges a les 10 del matí.
Va ser publicat al bloc El Tarragoní (http://alopezll.blogspot.com/) del mateix autor el dia 21 del mateix mes.
1 d'abril de 2012
El cas de les
sardanes revesses és curiós, i estrany, fins i tot. Que per a ballar
correctament les sardanes diguem-ne normals calgui comptar i repartir ja sorprèn
molta gent, tot i que no és un cas únic, precisament, que una dansa requereixi
fer comptes atenent la distribució dels compassos. Però en les revesses això es
complica de manera extraordinària. No n’hi ha prou amb escoltar la música de
manera ben atenta per a saber quan tira
cada part de la sardana i, a partir d’allí, repartir-la. La revessa exigeix fer
determinades operacions fins i tot per arribar aquí –de fet, aquest és
l’objectiu principal, encara que no l’únic-, i cadascú segueix les seves
estratègies i utilitza fórmules pròpies. Cal, aquí més que mai, oïda musical,
atenció i facilitat pel càlcul. Una tasca que es fa sense ballar, amb paper i
llapis... Tot i que hi ha autèntics especialistes, ningú ha arribat a trobar un
mètode infalible i fins i tot no és estrany trobar concursos on una sardana no
la resol ningú. Precisament aquí rau un dels encants de les revesses: aquesta
mena de repte que hom es proposa resoldre. O, com s’acostuma a dir a vegades: un
duel entre el compositor i els revessaires.
Però tot això,
que per als aficionats és un món apassionant i fins i tot arriba a ser addictiu
en alguns casos, pot esdevenir, com a mínim, avorrit per a la resta de mortals
quan es realitza al carrer, en un concurs de colles on, de fet,
incomprensiblement, en la majoria es manté la revessa com un element
imprescindible. És un moment on els esforços que a vegades realitzen els
organitzadors per fer que un concurs sigui un espectacle (a vegades ho
aconsegueixen), doncs en aquest punt es trenca l’encant, com quan sonen les
dotze campanades al conte.
Que les
revesses tenen el seu què i no són pocs els seus aficionats fidels ho demostra
la vitalitat del Campionat Individual i la bona resposta que sembla que ha
tingut el Primer Campionat Virtual que s’acaba de convocar. Però també és cert
que urgeix que es prengui alguna decisió valenta sobre les revesses als
concursos de colles.
Àngel López i Lluís* (Tarragona, 1960) és llicenciat en Humanitats i ha
treballat, majoritàriament, com a periodista en diversos mitjans de
comunicació. Primer, en l’àmbit radiofònic, a Ràdio Tarragona, i després a la
desapareguda Ràdio Mar, realitzant tota mena de programes, però molt especialment
informatius. Posteriorment, va passar a desenvolupar un llarg període
professional de prop de vint anys al departament de redacció d’una empresa
editora de revistes gratuïtes.
Des del 1987 és col·laborador de l’emissora municipal
Tarragona Ràdio, on actualment realitza el programa dedicat al món de les
sardanes i els esbarts “Un dos i seguit”.
En l’àmbit associatiu, ha format part de les juntes
directives de diverses entitats ciutadanes, actualment col·labora amb el Casal
Tarragoní i l’Agrupació Sardanista Tarragona Dansa i és ballador de la colla
“Toc de Dansa”.
_________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Una nova (o no) Federació Sardanista de Catalunya
“La Federació
Sardanista de Catalunya és una entitat cultural fundada l'any 1990 pels
representants d'una vintena d'entitats del moviment sardanista d'arreu del
país. Neix per la necessitat de situar la sardana en el lloc que li correspon i
amb la voluntat d'aglutinar i donar serveis a les entitats que en formin part,
així com de fomentar i difondre el fet sardanista arreu.” Així es defineix la
Federació Sardanista a la seva pròpia web. El seu primer president va ser Joan
Vidal Gayolà. Era evident que el moviment sardanista necessitava una entitat
que la representés en la seva globalitat i que vingués a suplir a l’Obra del
Ballet Popular, entitat que es trobava ja en franca decadència. La creació de
la Federació va crear moltes expectatives per al món sardanista davant les
declaracions de principis dels seus estatuts on es diu que la Federació “pretén
aglutinar totes les entitats, grups, colles, cobles, informadors i col·lectius
diversos a fi de fomentar la sardana com a fet cultural en totes les seves
manifestacions” [1].
Set anys després,
en el llibre esmentat abans, ja alertàvem que “l’objectiu bàsic i principal
d’aglutinar tots els sectors del sardanisme encara no ha estat possible,
segurament a causa de la tradicional fragmentació del sardanisme en diversos
col·lectius que, per diverses causes: territorials, estratègiques, econòmiques
o personals, han fet sempre molt difícil la seva integració en un organisme
aglutinador”
Ara, 15 anys més
tard, aquella cita continua essent totalment vàlida. La Federació va viure els
seus millors moments arran de la celebració del Primer Congrés del Sardanisme
al 1993, la presència de la sardana als Jocs Olímpics al 1992 i la celebració
de L’Any de la Tenora al 2000, ja sota la presidència de Bartomeu Duran qui
havia accedit al càrrec el 1999. A partir d’aquí, el seu impuls i realitzacions
s’han anat estacant i esllanguint. La realització d’una única Guia d’Aplecs, el
manteniment del butlletí Infosardana i la segona etapa de La Sardana de l’Any
són els punts més remarcables, sempre dins un marc d’altres bones intencions i
activitats però que no han assolit allò que diuen la declaració d’intencions
dels seus estatuts.
En aquest 2012 hi
ha hagut renovació de Junta i nou president. Les eleccions es van celebrar el
passat 17 de març al Centre Municipal Cultural Popular de Sant Andreu a
Barcelona i va ser escollida la candidatura única encapçalada per Joaquim
Rucabado, conegut activista ja des de la seva època de dansaire de colla i col·laborador
de Jordi Puerto en les seves tasques radiofòniques i en la primeres edicions de
la primera etapa de La Sardana de l’Any (1972-1986) i actual regidor per CiU a
l’Ajuntament de Vilassar de Dalt.
En el document de presentació de la candidatura es diu
que:
“El
nostre propòsit és el de treballar
·
creant noves estructures organitzatives on tothom s’hi
senti representat i que donin, a la vegada, resposta a tots els sectors i
territoris implicats;
·
construint ponts de diàleg amb administracions i mitjans
de comunicació, públics i privats, per a que la sardana recuperi el seu
prestigi social;
·
incidint en tots els agents culturals del país per a
retornar a la sardana i a la música de cobla tots aquells valors artístics,
lúdics i relacionals que, per unes causes o d’altres, s’han anat perdent pel
camí.
·
buscant solucions a les necessitats de tot tipus que es
puguin presentar a les entitats federades.
·
aixoplugant les iniciatives que aportin nous valors a la
sardana per a afavorir-ne llur estudi i planificació.”
Propostes
generalistes i ja reflectides, amb llenguatge renovat això sí, en els estatuts
fundacionals. La incògnita que aquest document no desvela és a través de quines
eines, accions i plans de treball s’arribarà a assolir aquests objectius.
La nova junta
està formada per: President Joaquim Rucabado, vicepresident Xavier Tresserras,
tresorer Enric Capdevila secretari Josep Amores vocals Rut Martínez Joan
Aranda, Imma Pujol, Carles Santiago, Joan Casals, Victor Sallés, Quim Rutllant,
Josep Maria Roset i vocals suplents Francesc Salas i Montserrat Gili amb
Tal i com diu www.sardalleida.org :”La nova junta,
amb esperit renovador, és el resultat d'una proposta que aglutina la majoria de
veus i posicions diverses que hi havia dins el món sardanista, per, d'aquesta
manera, treballar a partir d'un moviment unitari”. La majoria d’ells són posseïdors
d’una llarga i prou ben coneguda i contrastada trajectòria al servei .de la
sardana i que no dubten del seu “esperit renovador” tot i no essent, força
d’ells , “noves i joves cares” com es diu, per exemple, a www.laclaudigital.cat. Cal remarcar
que força noms, començant pel propi Rucabado, han vingut o estan encara al món
de les colles sardanistes, destacant la presència de elements del Grup Maig: Capdevila,
Joan i Roser Casals, Jané). També els comunicadors Rut Martínez (vinculada a
l’ESMUC) i Quim Rutllant (Catalunya Ràdio i líder de l’empresa Amunt
Produccions, dedicada a la producció musical i la representació de grups de
música tradicional, sobretot en l’àmbit de l’experimentació i la neo-tradició) ,
amb passat o present encara a les colles a l’igual que Víctor Sallés (colla
Roure) i de Carles Santiago, a més, compositor, músic i representant de la
cobla Ciutat de Cornellà.
Feina segur que
no els hi en faltarà. Veurem quines noves idees aporten i com s’arriben a
plasmar. Tasca difícil, difícil sabent el molt que costa canviar hàbits i
maneres de fer dins el món de la sardana. Una d’elles, i urgent, hauria de ser
la renovació de la seva pàgina web amb un disseny i continguts que els anys li
pesen. Tot i els esforços recents de ser present a Facebook (la immensa majoria
de comentaris són per incitar a votar a La Sardana de l’Any) i Twitter, les més
encertades eines de comunicació han vingut de particulars com Francesc Botet (http://www.avibotet.cat) o Albert
Font-Tarrés a http://creuant.blogspot.com (ara inactiu i passat al Facebook) o recentment de Felip Vallejo a http://www.sardanaesportiva.blogspot.com.
Bartomeu Duran ha
passat de la presidència de la Federació a la de la Obra del Ballet Popular,
una entitat que, si al 1990 ja tenia poc contingut ara encara menys. Per
exemple, enguany no s’ha anunciat, si és que n’hi ha, quina serà la Ciutat
Pubilla del 2012 i si la Federació es planteja substituir-la per una altre
tipus de celebració.
Caldrà veure quin
model impulsa la Federació per vertebrar entitats com la mateixa OBP, o la UCS,
les comissions d’aplecs, els informadors, i força d’altres que formen aquest
microcosmos sardanista. Tot i la crisi, l’activitat sardanista segueix sent important
però necessita, igual que quan es va fundar el 1990, adaptar-se als nous temps.
Potser aquest sigui l’últim tren per agafar la via que porti a la sardana a
tenir llarga vida.
[1] Jaume Nonell i Lluis Subirana. “La sardana, dansa
d’avui”. Generalitat de Catalunya, Centre de Promoció de la Cultura Popular i
Tradicional de Catalunya, 1997
JAUME NONELL JUNCOSA, va néixer a
Sabadell (Vallès Occidental) el 9 de febrer de 1951.
Es llicenciat en Ciències Econòmiques i
treballa, des del 1975, en una empresa informàtica com a cap de projecte, analista
i analista-programador en àrees de gestió d’empresa.
En Jaume va començar a ballar a la
colla Espigues Daurades (1969) i Roselles i Espigues (1969-1970) per passar
a la
Bell Punteig (1971-1975), sempre amb la que seria la seva esposa,
Paquita Fontcuberta.
Entrenador del grup de colles de
l’Agrupació Sardanista Continuïtat, de Torroella de Montgrí, entre elles la
Llavor del Montgrí, (1987-1995 i del 2002 fins ara)
Fundador de les colles infantils Estrep
i Esquitx, de Sabadell Sardanista (1997-1998)
Entrenador de les colles veteranes
Sabadell i Arraona (2008 fins ara)
Ha estat component de
junta de Sabadell Sardanista (1978-79), fundador i primer president de la
Comissió d’Aplecs de les Comarques Barcelonines (1980-81) i va ser el president
de l’Agrupació Sardanista Continuïtat, de Torroella de Montgrí (1999-2007)
Ha publicat, conjuntament amb Lluís
Subirana el llibres: La sardana i les cobles juvenils (1986),
Compàs (1988), Premi a l’Assaig sobre
la Sardana de l’Obra del Ballet Popular
(1989) La sardana, dansa d’avui,
(1997), La sardana a Sabadell (1998), Els Fatxendes, primera cobla de sardanes a
Sabadell (2003), premi a l’edició d’estudis sardanistes, de l’Obra del
Ballet Popular (1999).
Es coautor,junt amb Jaume Ayats,
Montserrat Cañellas, Gianni Ginesi i Joaquim Rabasseda, del llibre Córrer la
sardana: balls, joves i conflictes (2006)
També ha escrit articles a les revistes
:Revista Quadern de les Arts i les
Lletres (1980-1983) Som
(1980-1988), Unió (1992-1995) i la
columna de sardanes del diari Avui,
des de juny de 1995, junt amb Lluís Subirana, fins al febrer del 2002 i
articles en altres publicacions, comentaris de discs de sardanes, butlletins
d’aplecs, etcètera
Dins el món sardanista ha participat
activament en activitats de tipus ben divers dels que cal destacar:
Assessor del vídeo Sardansa (Departament de Cultura, 1993) i del disc Us ho devia, de la Núria Feliu (1994)
Idea i coordinació general de Trencats i Seguits, mostra de l’evolució
musical i coreogràfica de la sardana, presentada a Torroella de Montgrí (agost,
1994) i que va obtenir (1995) el Premi a la Difusió Històrica de l’Obra del
Ballet Popular, Torroella 1900 , Tenora
segle i mig, amb la cobla Marinada, Inaudit:
Vicenç Bou (2010).
Autor del pròleg del llibre de Núria
Medrano Agrupacions instrumentals a la
Conca de Barberà (1936 – 1979) al 2010.
Va ser membre de la
Comissió Assessora del Centre Cultural de can Quintana, a Torroella de Montgrí,
participant en la redacció i seguiment del projecte museogràfic (1999-2001) i
de l’equip que va treballar en un treball de recerca etnomusical a la zona de
Torroella de Montgrí fet per a l’IPEC (Inventari Patrimoni Etnogràfic
Catalunya) del Departament de Cultura de la Generalitat (2000-2003).
Presentador i comentarista
de diversos concerts d’arreu del país.
Guió i direcció del
concert Un tomb per la vida d’en Manel,
dedicat a Manel Saderra Puigferrer (Banyoles, 2008)
Li va ser atorgat el Premi
Rotllana 2003 de la Federació Sardanista Comarques de Lleida
___________________________________________________________________________________________________________________
"Per pensar-hi i actuar, abans no sigui massa tard"
Agrupació Sardanista Granollers *
http://agrupaciosardanistagranollers.cat/
Aquest diumenge està programat el concurs
de colles sardanistes de Granollers, un acte dedicat al sardanisme de
competició. Vint-i-quatre colles ballaran sardanes de l'Enric Ortí, de Jordi
León i Jordi Molina per tal de mesurar i comparar el resultat del treball dels
assajos des del final de la temporada passada.
També hi ha programats altres actes
sardanistes per aquest mateix dia. Uns diran: i com és que hem tingut tants
caps de setmana deserts i ara s'acumula tot en un mateix dia? d'altra banda hem
de valorar la riquesa de la nostra cultura i per extensió la de la nostra gent.
Si sardanísticament parlant som capaços d'omplir aquests tres actes, serà un
èxit, voldrà dir que la cultura de la sardana no mort, simplement està
diversificada.
La Trobada d'Informadors Sardanistes a
Tarragona farà que el concurs de Granollers estigui "desinformat",
llavors la feina d'algun informador no professional suplirà la crònica del
concurs. La Cloenda de la Territorial del Campionat de les Colles Comarques Gironines
vol dir que no hi ha colles de Girona competint a Granollers.
Incompatibilitat? Són actes totalment
diferents amb una paraula comuna, informadors sardanistes, cloenda
campionat colles sardanistes, concurs de colles sardanistes
Falta de comunicació? No, estan ubicats en
províncies diferents, quina necessitat tenen a Girona o Tarragona de saber si
es fan altres actes en altres llocs potencialment incompatibles? hi ha més de
100 kilòmetres i els sardanistes no es desplacen, oi?
Ens hauríem de qüestionar un possible
canvi al més alt nivell.
Plantejaré la pregunta que ens vam fer a
l'Agrupació Sardanista Granollers. És necessari que els sardanistes tinguem
tantes entitats que ens representin? Federació Sardanista de Catalunya,
Comissió d'Aplecs de les diferents províncies, Unió de Colles Sardanistes de
Catalunya, Territorials de les colles de Barcelona Ciutat, Barcelona Comarques,
Colles de les Comarques Gironines, Federació Sardanista de Lleida, a més les
Agrupacions Sardanistes locals i les colles individuals o en grup que també
estan constituïdes com entitats.... què tenen de diferent les unes de les
altres? el nom? el seu objectiu primer és la promoció, divulgació i foment de
la sardana en els diferents àmbits, aplecs, ballades, concerts, exposicions,
concursos... i ESTEM PARLANT DE SARDANES!!! que per alguns som quatre gats que
hi dediquem part del nostre temps lliure. Doncs per ser només quatre, deu n'hi
dó la quantitat de coses que fem i gent que movem!!!
Els catalans encara no hem entès que la
unió fa la força, ens entestem en diversificar en lloc d'unir, l'orgull ens
obliga a crear una entitat concreta per fomentar millor una variant del mateix
tema i no ens adonem que l'orgull només ens porta a la separació, a la
dispersió d'objectius, a la pèrdua total d'interès, a la dificultat en trobar
persones que s'involucrin per tirar projectes endavant.
Posar-hi sol·lució passa pel diàleg i al
replantejament dels objectius finals, que sense dubte és que la sardana no
quedi relegada a un segon pla de la cultura del nostre país.
Agrupació Sardanista Granollers
L’Assemblea ordinària dóna
començament a l’activitat anual que s’enceta habitualment amb el Concurs de
colles sardanistes, vàlid pel campionat de Catalunya que es realitza
ininterrompudament a La Porxada des de fa més de 30 anys i on hi participen les
millors colles de Catalunya.
__________________________________________________________________________
La sardana no mereix ser a la capitalitat cultural?
Àngel López i
Lluís *
Tarragona
L’article és l’editorial del programa Un dos i seguit, emès el passat divendres 2 de març per Tarragona Ràdio. Aquest programa s'emet els
divendres a partir de dos quarts de nou del vespre, amb
repeticions els dissabtes a les 12 del migdia i els diumenges a les 10 del
matí.
Va ser publicat al bloc El Tarragoní
(http://alopezll.blogspot.com/) del mateix autor el passat dissabte dia 3.
Ja ho sabem que la situació és crítica per a tothom,
que en un context de crisi extraordinària on es parla de retallar serveis i
drets considerats per a molts com a fonamentals, ja ho sabem que aspectes com
les activitats culturals i festives passen a la cua de les prioritats, més o
menys allí on la sardana ja hi era per a moltes institucions. Perquè en som
conscients, entenem (encara que no compartim) que enguany desapareguin de
l’agenda activitats amb tradició de molts anys com la ballada del Diumenge de Rams
o el cicle d’estiu; que l’aplec de la ciutat es pugui celebrar gràcies a
aportacions no municipals i que l’Ajuntament no col·labori ni tan sols amb
infraestructures bàsiques com lavabos, megafonia o cadires; entenem que les
cobles encara no hagin cobrat actuacions de la passada Festa Major...
Tot això és perfectament coherent amb la consideració
que s’ha tingut fins ara amb la sardana a l’hora de destinar-hi recursos
públics. Però allò que ha acabat de molestar molts sardanistes és que els
ignorin. Tampoc és que sigui res del tot nou, però encara hi ha qui pensa que
poc hauria costat tenir en compte en la fa poc celebrada festa d’inauguració de
la capitalitat cultural de Tarragona que la tradició sardanista de la ciutat és
realment important, per molt que alguns la vulguin ignorar o fer-li allò que en
castellà en diuen “ningunear”, és a dir menysprear, però amb un to més xulesc.
I, sobretot, s’hauria pogut pensar en les dues cobles plenament actives que
tenen la seu aquí; en les colles de competició de totes les categories que
porten el nom de Tarragona arreu del país i a vegades més enllà, per Europa,
com ho faran aquest any i com ho han fet moltes vegades sense cap mena de
subvenció municipal. També hi haurien pogut posar el seu granet de sorra a la festa,
de franc, naturalment, perquè a això d'anar contra corrent, hi hagi o no crisi,
ja hi estan avesats.
Àngel López i Lluís (Tarragona, 1960) és llicenciat en Humanitats i ha
treballat, majoritàriament, com a periodista en diversos mitjans de
comunicació. Primer, en l’àmbit radiofònic, a Ràdio Tarragona, i després a la
desapareguda Ràdio Mar, realitzant tota mena de programes, però molt especialment
informatius. Posteriorment, va passar a desenvolupar un llarg període
professional de prop de vint anys al departament de redacció d’una empresa
editora de revistes gratuïtes.
Des del 1987 és col·laborador de l’emissora municipal
Tarragona Ràdio, on actualment realitza el programa dedicat al món de les
sardanes i els esbarts “Un dos i seguit”. La continuïtat d’aquest programa
sardanista el va fer mereixedor d’un dels guardons que l’Obra del Ballet Popular
atorga cada any amb motiu del Dia de la Sardana: el Premi als Mitjans de
Comunicació de l’any 1998. Ha publicat nombrosos articles de temàtica
sardanista a revistes i programes d’arreu de Catalunya. Durant sis anys, fou
intèrpret de tible a la cobla La Principal de Tarragona.
Guanyador del 9è Premi de cultura popular Joan Amades, per a
treballs d’assaig o d’investigació, inclòs en el cartell dels Premis Literaris
Ciutat de Tarragona, lliurat el 28 de novembre del 2009 al Teatre Metropol de
Tarragona, dins la Nit dels Premis Literaris. L’obra premiada s’anomenava
“L’expansió de la sardana a finals del segle XIX i inicis del XX. Noves
interpretacions amb atenció especial al cas del Camp de Tarragona” i ha estat
publicada per Arola Editors.
En l’àmbit associatiu, ha format part de les juntes
directives de diverses entitats ciutadanes, actualment col·labora amb el Casal
Tarragoní i l’Agrupació Sardanista Tarragona Dansa i és ballador de la colla
“Toc de Dansa”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada